25 DE MARÇ, 2a JORNADA GASTRONÒMICA DE LES PLANTES OBLIDADES, A IGUALADA.
JA ESTAN OBERTES LES INSCRIPCIONS
Programa Inscripcions

El projecte

Què vol dir Eixarcolant?

Eixarcolar: segons el Diec, “Acció d’arrencar les males herbes dels camps de conreu, de forma manual. Pràctica molt habitual abans de l’arribada dels herbicides” Una persona gran de la comarca afegeix “Ens passàvem hores eixarcolant els camps, però no et pensis pas que llençàvem les males herbes que arrencàvem! Moltes d’elles ens les guardàvem a les butxaques del davantal i ens les menjàvem al següent àpat, eren ben bones amanides amb oli i sal!”

Aquesta és precisament l’essència del Col·lectiu Eixarcolant. Aquella espècie que en un context és una mala herba que cal eliminar, en un altre context és una planta útil i important. Simplement cada planta ha de trobar el seu espai, sense que sigui oblidada ni menystinguda, però tampoc sense pretendre ser ni millor ni més important que cap altra. Les espècies silvestres, les varietats tradicionals, i els seus usos, han de ser recuperades i incorporades al dia a dia amb normalitat, sense anar en contra de res ni pretendre ser millors que cap altra. Simplement són una opció més que cadascú decidirà com i per a que utilitza, tenint clar però que la mateixa planta que al mig dels cereals és una mala herba en un altre espai pot ser una verdura deliciosa.

Col·lectiu Eixarcolant, el projecte

El Col·lectiu Eixarcolant és una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu principal la recuperació dels usos tradicionals de la vegetació. Aquesta ha de ser l’eina bàsica a partir de la qual (mentre es conserva aquest patrimoni natural i cultural en perill) afavorir el desenvolupament d’un model agroalimentari més sostenible, saludable i just, que proporcioni aliments de qualitat a l’abast de tothom, i que afavoreixi el desenvolupament sostenible de l’entorn rural.

Recuperar i popularitzar els usos que els habitants d’un determinat territori donaven a les plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals, adaptar-los a la realitat del segle XXI, i posar de nou a disposició de la societat aquestes espècies i els seus productes derivats, per tal que siguin utilitzats amb normalitat en el quotidià, són elements indispensables per fer possible la transformació del model agroalimentari esmentada.

Amb aquest objectiu, treballem en tres eixos principals i indissociables: Recerca + Divulgació + Desenvolupament de productes i assessorament. Tres eixos indissociables per fer efectiva la transformació del model agroalimentari: més sostenible, més saludable, més just. És possible, serà realitat.

Recerca

Cal documentar els usos tradicionals de la vegetació i les espècies silvestres i varietats agrícoles tradicionals emprades per a tals usos, pel patrimoni cultual i natural que representen i també com a base imprescindible a partir de la qual assolir la recuperació real d’aquests usos, espècies, i varietats, degudament adaptats al context socioeconòmic actual.

La recerca bàsica exposada en el paràgraf anterior ha d’anar acompanyada d’una recerca més aplicada que permeti precisament l’adaptació dels usos tradicionals documentats a la realitat actual, mantenint sempre com premissa imprescindible la sostenibilitat (ambiental, social, econòmica) al llarg de tot el procés.

Aquesta recerca aplicada té múltiples facetes, i consisteix per exemple en caracteritzar les plantes silvestres i varietats tradicionals documentades per garantir-ne la conservació; en determinar si és possible desenvolupar nous cultius d’alt valor ambiental i econòmicament sostenibles mitjançant les plantes silvestres que fins al moment només han estat recollides i mai cultivades; o en estudiar quina acceptació (a nivell organolèptic) tindrien per part dels consumidors productes elaborats amb plantes silvestres i varietats agrícoles tradicional. Són només alguns exemples dels molts projectes de recerca aplicada que seran necessaris per tal de fer possible la recuperació real d’aquestes espècies i varietats, i dels seus usos, en la societat d’avui en dia; i el que és més important, per aconseguir que aquest fet comporti el desenvolupament d’un model agroalimentari més sostenible i just, la dinamització de l’entorn rural, la restitució dels vincles amb l’entorn rural per part de la societat urbana, i una alimentació de qualitat a l’abast de tothom.

Els projectes de recerca es duen a terme coordinadament amb la Universitat de Barcelona i compten també amb la participació d’entitats i actors locals.

Divulgació

Són moltes les evidències que demostren que cal trencar amb el desconeixement existent sobre les plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals (i els seus usos) com a primer pas per fer possible la seva recuperació. Avui en dia si a un ciutadà li oferim truita d’ortigues la resposta més freqüent serà dir-te que t’has begut l’enteniment, que les ortigues piquen i no es mengen. És una resposta totalment comprensible si tenim en compte que des de ben petits ens han dit que aquesta i moltes altres espècies són “males herbes”; i també si tenim en compte que les generacions més grans no ens han transmès allò que sabien sobre aquestes espècies, en part pel vincle emocionalment negatiu que els comporten els records de postguerra i en part perquè les generacions més joves molts cops no n’hem volgut saber res de les coses d’abans.

Amb molta probabilitat la resposta seria similar si li oferíssim una amanida de roselles o una truita de coniells, li venguéssim uns tomàquets boteruts i amb mala cara, o li donéssim una remolatxa blanca enlloc de vermella. Tenim totalment interioritzat, a partir dels imputs de la societat allò que es bo per menjar i allò que és dolent, i amb els anys es van forjant dins de cadascun de nosaltres uns estàndards sobre els productes alimentaris. Ara per ara, les plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals són productes que o bé mai ens hem imaginat que podrien tenir un ús alimentari, o bé són considerats productes de mala qualitat, o paradoxalment en alguns casos considerem que són productes elitistes fora del nostre abast; i per tant és absolutament comprensible que no entri dins els esquemes del gruix de la població incorporar-los a la dieta.

Tanmateix, si la mateixa persona que ens ha dit que ens havíem begut l’enteniment tasta la truita d’ortigues i la troba bona, li expliquem com cal cuinar aquesta planta, que antigament ja s’utilitzava, i que nutricionalment és igual de bona que altres verdures que consumeix habitualment, la seva percepció sobre les ortigues haurà canviat per complert. Allò que fins fa una estona tant sols era una mala herba molesta, ara comença a ser un aliment a tenir en compte, i al seu entorn social i familiar a més a més d’explicar-los que les ortigues piquen també els dirà que la truita d’ortigues és bona, i els animarà a provar-la. El mateix passaria amb l’amanida de roselles, amb la truita de coniells, amb els tomàquets boteruts, amb la remolatxa blanca, i amb una llarga llista d’aliments que ara estan totalment en desús.

Aquest exemple, real, demostra que canviar el concepte existent actualment sobre les plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals és possible; però també demostra que per aconseguir-ho és imprescindible que els ciutadans coneguin, descobreixin, i comprovin per si mateixos que allò que els estem explicant sobre aquestes plantes és cert. I cal fer-ho sempre mostrant aquestes espècies i els seus usos com quelcom normal, com un aliment més que podem utilitzar sense que hagi de ser ni millor ni pitjor que la resta d’aliments que consumim habitualment, que sigui cadascú que jutgi si li agraden més les bledes, les borratges, les ortigues o les malves, essent totes les respostes vàlides perquè els gustos són inherents a cadascú. Ni superaliments, ni menjars de ric, ni menjars de pobre, simplement aliments, i que tots estiguin sobre la taula perquè cadascú esculli el que més li agradi en cada moment.

Totes les accions de divulgació que duem a terme van en aquesta direcció, en donar a conèixer, de la forma més vivencial possible, aquestes espècies i varietats, i els seus usos, per tal que puguin reincorporar-se en el dia a dia del gruix de la societat amb total normalitat. Sense etiquetes ni classismes, per tal que per tothom sigui tant normal menjar-se una amanida roselles cosconilles com ho és ara menjar-se-la d’enciam.

Només així aconseguirem que aquestes espècies i varietats es tornin a recollir i cultivar, essent aleshores si un element importantíssim per a la dinamització del sector agrari i per a la transformació del model agroalimentari vers un sistema més sostenible.

Desenvolupament de productes i assesorament

Els eixos de recerca i divulgació són imprescindibles, però cal que vagin acompanyats del desenvolupament d’un teixit productiu i model empresarial que permeti el cultiu i comercialització de productes elaborats amb plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals. Cal posar, de nou, a disposició del consumidor aquests productes, però sempre mantenint com a primordials la qualitat i la sostenibilitat ambiental, social i econòmica en totes les etapes del procés.

Si els consumidors no poden adquirir aquests productes la tasca duta terme en els eixos de recerca i divulgació és clarament incomplerta, i la incidència en la transformació del model agroalimentari pràcticament nul·la. Cal fer realitat la recuperació per al dia a dia d’aquests productes, i això només serà possible si el gruix dels consumidors pot accedir-hi.

Alhora, és cabdal vetllar per tal que aquests productes elaborats amb plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals hagin estat cultivats, manufacturats i distribuïts de forma respectuosa amb l’entorn natural i amb un tracte socialment just vers tots els actors que intervinguin el en el procés. Cal evitar que, si creix l’interès comercial d’aquests productes, es pugui banalitzar el seu cultiu i comercialització, ja que aleshores quedaria sense efecte l’important paper que la recuperació d’aquests productes pot tenir per la dinamització rural i transformació del model agroalimentari. En aquest sentit, treballem per desenvolupar uns estàndards que identifiquin els productes elaborats amb plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals que compleixin uns determinats criteris de sostenibilitat (ambiental, social i econòmica) per tal d’aconseguir que aquest sigui el model productiu habitual per aquests productes.

Col·lectiu Eixarcolant, les persones

Com la paraula Col·lectiu indica l’importat d’aquesta entitat és la tasca que conjuntament desenvolupem entre tots els qui en formem part, i també gràcies a la participació indispensable d’aquells amb qui col·laborem per desenvolupar alguns dels projectes o activitats.

Als membres del Col·lectiu Eixarcolant ens uneix la il·lusió de dedicar el nostre esforç a recuperar els usos tradicionals de la vegetació per tal que aquesta sigui l’eina bàsica a partir de la qual afavorir el desenvolupament d’un model agroalimentari més sostenible, saludable i just, que proporcioni aliments de qualitat a l’abast de tothom, i que afavoreixi el desenvolupament sostenible de l’entorn rural.

Tanmateix, i a diferència del que es podria pensar, la major part dels membres del Col·lectiu no són ni biòlegs, ni ecòlegs, ni botànics. Hi ha enginyers, economistes, professionals de la salut, agricultors, informàtics, artistes, dissenyadors, químics, ... i si, també algun biòleg. Aquesta diversitat ens permet analitzar la realitat des de múltiples perspectives i tenir més eines per fer que el missatge transmès pugui interpel·lar un ampli segment de la societat.

Creiem en el que fem i ens apassiona, i estem convençuts que la unió entre recerca + divulgació + desenvolupament de productes és l’únic camí per aconseguir que es produeixi la recuperació dels usos tradicionals de la vegetació i que això serveixi per desenvolupar un model agroalimentari més sostenible, saludable i just.

Gràcies a tots els qui fins al moment heu cregut i seguiu creient en aquest projecte. Un projecte per a somiadors i per als qui no hi ha reptes impossibles. Un projecte pels amants del rigor i de la ciència, però també pels amants de la realitat i de la gent. Un projecte transformador fet amb generositat. Un projecte que construirem plegats i que ens farà llevar cada dia amb un somriure en saber que el màxim objectiu del nostre esforç és deixar aquest món una mica millor de com l’hem trobat.

Marc Talavera Roma, president del Col·lectiu Eixarcolant